Video d'art i història

Try our slideshow maker at Animoto.

RESUM ESCULTURES

LA PRIORITAT RONDONINI







Es refereix etimològicament al concepte d’escultura derivat del llatí sculpere: treball per mitjà el martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, més suau, permet d’emprar la maça i la gúbia, L’escultor extreu del bloc de material l’obra d’art que té en el seu interior. Com deia Miquel Àngel: l’obra és dins del bloc de matèria, l’únic que cal fer és ajudar-la a sortir. També cal recordar d’aquest artista els seus famosos inacabats, figures aparentment sense polir, com la pietat rondanini.

La plàstica

Deriva del grec plastiqué o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica que usa materials tous, modelables a mà; per això, hom la diferencia d’aquella altra que empra materials durs o esculpeix. D’aquest significat restringit passà la plastica  a definir en general tota l’activitat escultòrica. En un tercer sentit encara més ampli i que ve del grec plaso , és tota aquella dirigida al tacte i a la vista; diferenciant-la de la música i de la poesia. De fet, avui es considera plastica l’arquitectura, l’escultura, la pintura i les arts decoratives.



 Repòs i moviment

La representació d’estabilitat o moviment en l’escultura depèn principalment de les formes, tot i que hi hagin altres elements que també puguin contribuirhi. La disposició o combinació de línies verticals i horitzontals amb d’altres en diagonal, corbes i formes geomètriques, com ara triangles i rectangles, poden donar a l’obra una més gran sensació de moviment o de repòs. La il·lusió de moviment es crea mitjançant:

a) el

ritme o composició en seqüències rítmiques i essencialment lineals. La vista, al seguir aquestes formes seqüencials estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment. Una variant són els ritmes lineals oblics, com per exemple, la composició en diagonal, la forma S, el ritme helicoïdal...;

b) la

Llum i color





Llum

Té un paper essencial com a element plàstic. Generalment és una llum natural amb la què hi compta l’escultor alhora de distribuir les masses i els volums. Per exemple: mitjançant zones còncaves i convexes, deixant espais buits a l’interior de la peça.

Color

Aplicat a l’escultura té, al llarg de les distintes èpoques, sentits diferents. A l’art egipci el color escultòric posseeix o cerca una intenció simbòlica. En canvi, la policromia barroca comporta un pur interès naturalista.

                                                                                                                                                                        Dificultats en l’apreciació de l’escultura



L’escultura com a art sempre ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l’expressió que li és pròpia, per autodefinir-se. Aquesta autonomia només s’ha aconseguit contemporàniament i han estat fonamentals autors com Rodin i Moore.

L’escultura és sobretot una massa tridimensional, ocupant un espai i constatada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l’aparença visual.

 observació i anàlisi de l'escultura:

El baix relleu és el relleu en què les figures sobresurten menys de la meitat del seu volum.

Tipus de material utilitzat: el material també determina a tècnica l’instrumental.

Fang cuit i vidriat (policromat o no): terracotta. La tècnica és el modelatge a mà o amb torn i afegint fang manualment.

Pedra (granit, basalt, marbre...). La tècnica consisteix a esculpir amb cisell (buidar pedra d’un bloc compacte).

Fusta (policromada o no). La tècnica és la talla amb gúbia (buidar fusta d’un bloc) i encolar (afegir fusta a l’obra).

Metall (or, plata, coure, ferro). La tècnica és la fundició a cera perduda amb un motlle i també el soldatge de metalls.

-Altres materials: ivori, estuc, plàstic, vidre...

Estructura i moviment és la  Observació de quina és la línia estructural de l’obra, si hi predomina la línia recta i els angles tallants,  si hi dominen les corbes i els angles són arrodonits, si l’obra és dinàmica i vol reflectir moviment, etc.

La funcionalitat de l'obra.

-Decoració aplicada a un monument arquitectònic (fris i mètopa, relleus interiors, timpà...) i la seva adaptació a les limitacions de l’espai assenyalat.

-Suport d’un element constructiu (columna, capitell, arquivolta...).

-Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior (jardins, places, públiques...).

 Identificació de l’obra i valoració del seu caràcter històric

-Identificació de l’estil i de l’autor, i de les seves característiques.

-Relació de l’obra amb el seu marc històric i a la inversa.

Tipus d'escultures