Treball final de Curs: Historia y evolución artística de la perspectiva

Característiques de l'Impressionisme

Collages Digitals

Primer Collage
* Els primers collages són de 1500px, els segons són de 250px i els tercers són de 750px. (Estan reduÏdes ja que alguns tamanys al ser tant grans no queden bé al blog)

                                                                         
                                                                           

Segon Collage

Tercer Collage

Projecte Final Vip - Edgar i Pol

Arquitectura del S.XIX: L'arquitectura del ferro

El Modernisme Català Part 1

Banc d'imatges Romanticisme

Francisco de Goya

Definicions i Exemples

Guió literari: Un guió literari és un text que conté una història que ha estat pensada per ser narrada en imatges i so. S'hi detallen les accions i els diàlegs dels personatges, acompanyant-los amb descripcions generals dels escenaris i acotacions per als actors. La història s'escriu de manera que resulti visible, però sense donar indicacions tècniques per a la realització de la pel·lícula ni sobre el treball de cambra.

Exemple: 

RUBÉN 

¡Hey!

GUILLERMO 
(sin girarse) Mira, no te pierdas esto.

Rubén se acerca a mirar. Guillermo echa unas gotas en un tubo de ensayo. Sale un poco de humo. 

GUILLERMO 
¿Has visto? Reacciona bien... ¡Ajá!

RUBÉN 
Vale, pero como no me digas qué es...

GUILLERMO 
Un disolvente que estoy inventando. ¡Potentísimo! Si metes el dedo, en dos minutos adiós dedo. La fórmula lleva coca-cola. Por cierto, he tenido que cogerte un par de latas que tenías en la nevera.

RUBÉN 
No importa. Interesante... Bueno, voy a ver si me pongo a estudiar, que tengo el examen dentro de dos semanas y todavía no me he mirado nada.

GUILLERMO 
Ponte, ponte, no sea que te cateen. Oye, mañana vendrá a comer un primo mío, que ha empezado a trabajar aquí al lado. Hace tiempo que no le veo. Estarás, ¿no? Nos podías hacer esos espaguetis que te salen tan bien.

Guió Tècnic: es tracta d'un document de producció que conté la informació necessària per a executar cada un dels plànols que l'obra audiovisual requereix.

Exemple:

PLANO 12: PLANO MEDIO CORTO, CON LA PUERTA EN CUADRO 

RUBÉN está sentado, estudiando, de espaldas a la puerta. Desde el salón llega la voz de GUILLERMO: 

GUILLERMO (VOZ EN OFF) 
(euforia de menos a más) ... también podría usar... no, no es suficientemente ácido, rebajará el carbónico de la coca-cola. ¿Y con el permanganato? ¡Claro! Pero no, demasiado volátil... aunque puedo sublimarlo todo... ¡Eso es! Si lo sublimo combinará bien! ¡Claro! ¡Ya lo tengo! (se oye el ruido que hace al levantarse de la silla.) ¡Ya lo tengo!

Se abre la puerta y entra Guillermo, eufórico. 

GUILLERMO 
¡Rubén! ¡Ya lo tengo!

RUBÉN 
(sin apenas girarse) Vale, me parece muy bien, pero me podrías dejar estudiar.

GUILLERMO 
¡Ah! Perdona, perdona.

Guillermo retrocede y cierra la puerta. 

GUILLERMO (VOZ EN OFF) 
(en tono más bajo) Claro, lo sublimo y ya está. Increíble, cómo no se me había ocurrido antes. Si lo sublimo combinará bien...

Story Board: És un conjunt d'il·lustracions mostrades en seqüència amb l'objectiu de servir de guia per entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una pel·lícula abans de realitzar-se o filmar.

Exemple:

Segle XX

Sant Jordi en 1 minut

Guió Literari

SINOPSI
Faré un tràiler sobre un film de Sant Jordi, en el que sortira un cavaller, una princessa, tres criatures(substituïnt al drac) i una rosa.

Escena 1
Es veu el paisatge d'un poble, com ja diuen les lletres " un poble desconegut "

Escena 2
Presentació del cavaller.

Escena 3
El cavaller mostra una actitud de cabreig.

Escena 4
El cavaller entra a casa seva, es veu com surt de l'ascensor i com obra la porta.

Escena 5
El protagonista llegeix un informe sobre les criatures que s'aproximen al seu poble.

Escena 6
Presentació de les tres criatures.

Escena 7
L'heroi pensant amb la princessa, aquest mostren amor entre ells.

Escena 8
La criatura lluitant contra el cavaller

Escena 9
La princessa l'hi fa un petó a l'heroi.

Escena 10
Les dos principals criatures en busca de la mort del cavaller.

Escena 11
El principal malvat assenyalant el camí cap al poble.

Escena 12
Cavaller mostra un caràcter rabiós

Escena 13
La princessa es sorprén.

Escena 14
La criatura principal ha raptat a la princessa.

Escena 15
El protagonista fa un salt.

Escenes 16 i 19
El cavaller derrotant als malvats.

Escena 17
El cavaller en perill, el malvat sobre seu.

Escena 18
L'altre criatura de la màscara enfadat.

Escena 20
El cavaller l'hi entrega la rosa a la princessa

Escena 21
Amor entre els dos, el primer petó!
_______________________________________________________________________

Hi han moltes escenes, perquè el meu vídeo tracta sobre un trailer, i en aquest tipus de videos hi apareixen moltes de rellevants de la pel·lícula.

El llenguatge audiovisual

Películ·la: Una pel·lícula és una obra d'art cinematogràfica, la qual narra d'una manera audiovisual, una història o un fet real.

Seqüència: Conjunt d’escenes amb una guió un espai o personatges en comú.

Escena: Cada una de las partes que conforman una de teatro en el cine y en la televisión.

Pla: Representació gràfica en una superfície i mitjançant procediments tècnics, d'un terreny, de la planta d'un edifici, etc.

Clip: Una películ·la o un video de curta durada. Normalment és un vídeo musical.

Fotograma: Conjunt d'imatges que formen un vídeo.

DIFERENTS TIPUS DE PLANS

Gran Pla General

El Gran pla general o Pla general llarg (PGL) mostra un gran escenari o una multitud. El subjecte (o figures) no es pot veure o bé queda diluït en l'entorn, llunyà, perdut, petit, massificat. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud o la petitesa de l'home enfront del medi. Recull la figura / es humana / es en contextos tan amplis en què es perd la figura o el grup. Es dóna així més rellevància al context que a les figures que es graven.

                                         

Pla General

Mostra amb detall l'entorn que envolta el subjecte o l'objecte, com un ampli escenari. De vegades es mostra al subjecte entre una 1/3 i una 1/4 de la imatge. S'utilitza per descriure a les persones en l'entorn que els envolta.

                                       

Pla Conjunt

És l'enquadrament on es prenen l'acció del subjecte principal amb el més proper.

 

Pla Sencer

S’enquadra justament la figura sencera del subjecte a prendre, és a dir, es podria dir que el pla abasta just des del cap als peus.

                                          

Pla Americà

S’enquadra des del cap fins als genolls. Se li crida americà perquè era utilitzat en les pel·lícules de vaquers per mostrar al subjecte amb les seves armes.

 

Pla mitjà

S'enquadra des del cap a la cintura. Es correspondra amb la distància de relació personal, distància adequada per mostrar la realitat entre dos subjectes. Per exemple una entrevista entre dues persones.

                                                       

Primer Pla

Es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al subjecte

 

"El Milagro": reflexió personal

Sembla un poble muntanyenc sud-americà bastant pobre, quan la gent s'entera de la noticia del miracle, tothom vol anar-hi, aquí es presenta que són un poble pobre amb poca sort i poca felicitat a la vida, pujen tots desesperats per haveu-re. Van totes les persones excepte Alfonso, aquest no va poder llegir bé la noticia, potser era un missatge de Deu per que no hi pugés allà a dalt. Quan s'aixeca aquest no hi veu a ningú en el carrer fins que es creua amb un i l'indica el camí a la muntanya. Al no estar la seva dona, ell puja per curiositat i quan arriba només la veu a ella. Jo personalment crec que l'home te el paper d' heroi o de una persona amb mala sort, això ho dic per si els que havien pujat al cim han anat a un lloc millor o a la ruïna.

Tires Comicas

1 ~ Maleït GPS 

2 ~ 24 anys

3 ~ Paranoia o realitat?

Semblances i Diferències entre l'art del Barroc i Rococó

ART DEL BARROC i ROCOCÓ

SEMBLANCES

Un prové d’un altre, són molt semblants, practicament iguals, el que l’art del rococó és mes exagerat, porta molts colors dorats.

S’assemblen en tot, tant arquitectura, esculura i pintura.

DIFERÈNCIES

En el barroc es busca en la pintura obtenir la perfecció en la perspectiva realista, en canvi en el rococó no es prenen molt en compte les proporcions humanes i dels elements que l'envolta.

El barroc té el seu auge al segle XVI i el Rococó al segle XVII

Al barroc s'enfoca en el manierisme en l'escultura, mentre el Rococó

busca una perspectiva diferent.

El barroc neix a Roma, el Rococó neix a França.

A diferència del terme "Barroc" la paraula "Rococó", no ofereix dubtes sobre el seu significat. Com els noms de tants altres estils contemporanis, és a l'origen un qualificatiu d'intenció caricaturesca i despectiva, que deriva del substantiu rocaille, rocalla, element principal de la decoració del segle XVII.

El Rococó a diferència del Barroc, es despreocupa per qüestions catòliques. És un art

eminentment aristocràtic, un art per l'alta classe mitjana, amant d'un estil mundà, íntim i delicat.

El rococó a diferència del barroc, es caracteritza per l'opulència, l'elegància i pel

ús de colors vius, que contrasten amb el pessimisme i la foscor del barroc.

Videotutorial: Com tindre més seguidors a Twitter

Quatroccento

Portada còmic

L'art del barroc

ART DEL BARROC

INTRODUCCIÓ

Al segle XVII i començament del XVIII, l’idealisme característic del Renaixement va deixar pas a una visió del món molt més pessimista. Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.

L’art barroc és l’estil dominant del període així anomenat. Fou un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.

L’enfortiment de la burgesia en alguns països europeus, la divisió d’Europa en dues confessions religioses (la catòlica i la protestant) i els interrogants que es plantegen arran dels conflictes de l’època i de l’eixamplament d’horitzons són circumstàncies històriques que van influir el barroc.

L’arquitectura barroca:

L’arquitectura barroca destaca per l’exuberància i la teatralitat. Els arquitectes es preocupaven per l’espai on s’havien d’ubicar els edificis que construïen i d’aquesta manera sorgí a Europa l’urbanisme.

Els arquitectes barrocs abandonen les línies regulars dels edificis renaixentistes i van imposar un estil marcat per les formes dinàmiques i complexes. En el cas dels temples, es torçaven les columnes, es trencaven i es corbaven els frontons, es creaven grans escalinates i enormes columnates, etc, perquè es volia atreure l’atenció del vianant per fer-lo passar a l’interior.

Destaquen els arquitectes italians Francesco Borromini i Carlo Maderno, i els espanyols José Benito de Churriguera, Pedro de Ribera i Lorenzo Rodríguez.

L’escultura barroca:

L'escultura barroca es caracteritza pel moviment, per l’expressió dels sentiments extrems al rostre, per la teatralitat dels gestos i per un realisme cru.

La concepció del cos humà s’allunya del cànon grecoromà. La màxima preocupació és el realisme i, per tant, l’expressivitat de les figures, que s’aconsegueix amb contorsions, postures forçades i la representació del moviment.

La pintura barroca:

La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela, seran els capdavanters del clarobscur, de la distribució de les llums i de les ombres de tal manera que produeixin un efecte de relleu en les pintures. La temàtica és sobretot religiosa, mitològica o heroica (Caravaggio).

Velázquez, pintor de cort, és un dels representants més destacats dels quadres de gènere, destinats a decorar l'àmbit familiar i que contenen escenes quotidianes.

Als Països Baixos trobem a grans paisatgistes, com ara Vermeer (1636-1675) (Franz Hanfstaengl Muchen , Dona jove amb una gerra d'aigua , La carta d'amor i Dona vestida de blau ).

L’art barroc als Països Catalans:

L’arquitectura civil és insignificant, mentre que en la religiosa es manifesta sobretot en els cambrils; el de la Mare de Déu dels Desemparats de València (1652) , la capella de la Santa Cinta , a Tortosa, etc.

Del tipus d’església de nau única amb capelles laterals destaquen la de Sant Nicolau (1673), a València, i la de Betlem (1680-1730) , a Barcelona, i, entre els presbiteris, el de la seu de València.

Quant a les façanes, cal distingir tres etapes:

-la de trànsit (portals de Sant Francesc i de la seu, de Palma de Mallorca).

-la més barroca (catedrals de Girona i de Tortosa).

-la de parament corbat (seu de València).

Pel que fa a l’escultura, excel·liren Agustí Pujol, Lluís Bonifaç, els Tramulles i Josep Simó Xoriguera, el Vell, pare de Josep Benet Xoriguera, el cognom del qual serví per a denomiar el barroc castellà (xoriguerisme). A Manresa reixiren els escultors eclesiàstics (els Grau, els Sunyer i els Pedró); Vic constituí un altre nucli important amb els Costa i els Moretó. A València cal citar els Capuç. (L'edat moderna).

Art del Barroc

Fotoreportatge

Ver todas

Consigue el tuyo

Art Romànic i Gòtic

Bitllet de "5" Euros

Caracterìstiques de l'art romànic

Video sobre l'art romànic

Art Edat Mitjana: Romànic

 

ART EDAT MITJANA: ROMÀNIC

L’any 395 l’imperi Romà es dividí en dos territoris independents: l’imperi Romà d’Orient i l'imperi Romà d’Occident. L’Imperi s’enfonsà definitivament el 476 per les invasions dels pobles germànics.

CONTESTA

1.Quin any es produí la divisió de l'imperi romà?

A l’any 395.

2.Com quedà dividida la conca mediterrània?

Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient, l’’Europa occidental, dividida en diversos regnes germànics i els dominis musulmans, fruit dels territoris conquerits pels àrabs o per pobles convertits a l’islam.

L'imperi Bizantí

L’imperi Romà d’Orient va resistir les invasions dels pobles bàrbars i continuà existint fins al segle XV amb el nom d’imperi Bizantí.

L’emperador Justinià I va intentar reconstruir l’antic imperi Romà al voltant de la Mediterrània: conquerí la península Itàlica, una part del nord d’Àfrica i les principals illes de la Mediterrània occidental, i arribà a ocupar el sud de la Península Ibèrica.

La seva màxima esplendor se situa entre el 867 i el 1059, en què esdevingué una gran potència militar i comercial a la Mediterrània. Al final del segle XI entrà en decadència; els musulmans van aconseguir molts territoris i els turcs van prendre Bizanci el 1453.

CONTESTA

1.On estava situada Bizanci?

Al voltant de la Mediterrania

2.En quina data va ser presa del turcs? Quin significat especial té aquesta data?

Els turcs van prendre Bizanci el 867. La seva màxima esplendor se situa entre el 867 i el 1059, en què esdevingué una gran potència militar i comercial a la Mediterrània.

L'expansió de l'islam

Els àrabs eren un poble originari de la península d’Aràbia, situada entre la mar Roja i el golf Pèrsic. Al segle VI estava format pels pobles de l’est, que eren nòmades i es dedicaven a la ramaderia, i els de l’oest, que eren sedentaris, vivien en ciutats i treballaven en l’agricultura i el comerç.

CONTESTA

1.A quin segle neix l'Islam?

Al segle VI

2.On s'originà l'Islam?

Eren politeistes

La conquesta de la Península Ibèrica

La conquesta àrab del regne visigot va iniciar-se l’any 711, i ja el 715 els musulmans havien conquerit la major part del territori. L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732.

Durant els primers anys l'Àndalus va ser un emirat, una província dependent políticament i religiosa del califat de Damasc, en nom del qual era governada pels emirs. A mitjan segle VIII Abd al-Rahman I va declarar l’emirat independent políticament i al segle X esdevingué un califat independent, amb capital a Còrdova , de la mà d’Abd al-Rahman III .

CONTESTA

1.Quan es va iniciar la conquesta musulmana de la península Ibèrica?

Al 711.

2.Digues les fases per les que va passar l'ocupació musulmana?

715 els musulmans havien conquerit la major part del territori. L’expansió islàmica s’estengué fins a la Gàl·lia, on van ser derrotats pels francs a la batalla de Poitiers, l’any 732.

3.En quina data va acabar la predominància musulmana a la Península Ibèrica?

Al 732

La societat feudal

La revolució feudal

A partir del segle XI, el feudalisme és el sistema que configura l’organització política i social de la major part dels països de l'Occident europeu.

El nom de feudalisme prové de feu que vol dir ‘possessió territorial d’un senyor feudal’. Els habitats que treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor, li deuen fidelitat i li han de pagar rendes en forma de productes i d’hores de feina. Aquest sistema feudatari apareix per diversos motius.

CONTESTA

1. Què es el feudalisme?

 

És el sistema que configura l’organització política i social de la major part dels països de l'Occident europeu.

La pau i la treva de Déu

Els canvis fruit de la revolució feudal afecten profundament l’organització social medieval i provoquen la desorganització general i moltes guerres entre nobles, les quals es caracteritzen per ser de gran ferocitat. Per aquest motiu, l’església convoca assemblees amb l’objectiu de frenar la violència de les guerres entre senyors i pacificar els territoris. En aquestes assembles estableix la pau de Déu i la treva de Déu.

La pau de Déu dicta l’excomunió de qualsevol que:

-Assalti les esglésies o les cases edificades a l’entorn.

-Agredeixi o injuriï clergues, monjos o monges desarmats.

-Robi béns de l’Església.

CONTESTA

1.En què va consistir la “treva de Déu?

 

En canvis.

El vassallatge

El concepte de fidelitat és el que articula qualsevol tipus de relació entre els habitants d’un regne, des del rei fins als pagesos.Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells, el vassallatge.

Els grans nobles juren fidelitat al monarca , i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge

 

CONTESTA

´

1.En què consistia la relació de vassallatge? Quins avantatges tenia pels privilegiats?

Articula qualsevol tipus de relació entre els habitants .Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells.

Edgar Fernández I Pol Navarro